L’escoliosi és una deformació de la columna vertebral, que pot consistir en una flexió lateral cap a la dreta i/o cap a l’esquerra, una rotació de les vèrtebres flexionades, i a més, una rectificació en el pla sagital. Hi pot haver una corba o més, les quals es formen durant l’època de creixement.
Apliquem aquesta pràctica quan volem fer estiraments d’un múscul en concret, per exemple d’un bessó. Es tracta d’estirar només aquest múscul, sense involucrar la resta dels músculs de la cama.
La propiocepció regula la direcció i l’amplitud del moviment, permet reaccions i respostes automàtiques, actua sobre el control de l’equilibri, la coordinació de les diferents parts dels cos i el manteniment del nivell d’alerta del sistema nerviós. És el sentit que informa l’organisme de la posició dels músculs. Aquests exercicis són molt importants per a la recuperació de la majoria de lesions.
És un conjunt d’exercicis respiratoris, posturals y propioceptius que aconsegueix una disminució negativa de la pressió intraabdominal. Serveix per augmentar el to de la musculatura del sol pelvià, prevé el descens visceral de la zona pelviana i abdominal, a més de fer un treball de correcció postural i de la musculatura abdominal.
Trastorn del cos, degut a un accident cerebrovascular, pel qual queda afectada la meitat contra lateral del cos.
Operació en què s’extreu l’úter, per diversos motius com el descens de la víscera que ja no es pot rehabilitar, una endometriosi greu o càncer, entre altres.
Aparell que utilitzem per a reeducar el sol pelvià, fent exercicis de contracció d’aquesta musculatura contra una sonda que mesura la pressió que exerceixen els músculs.
Tècnica que utilitzem en fisioteràpia per fer massatge de la musculatura profunda.
Tractament del canal medul·lar en què realitzem moviments analítics de lliscament del tronc medul·lar dins el canal medul·lar per donar elasticitat i eliminar adherències causades per traumatismes a la columna vertebral. El resultat és la desaparició dels signes vegetatius com el formigueig, l’adormiment d’extremitats i d’altres menys freqüents.
Malaltia en què la meitat inferior del cos no té mobilitat ni sensibilitat, normalment degut a una lesió medul·lar. Si estan afectades les quatre extremitats, llavors s’anomena ‘tetraplegia’.
Són malalties que afecten el còlon, el recte i l’anus com la incontinència anal, el restrenyiment o els prolapses rectals, anomenats ‘rectoceles’.
Trastorn que presenta una deformitat asimètrica del crani en els nadons, degut a una mala posició a l’úter o bé a una torticoli congènita. Amb tractament de fisioteràpia pot millorar molt, i amb uns consells específics per a pares i mares s’aconsegueixen molt bons resultats.
És el descens de les vísceres per manca de to muscular o per despreniment visceral. N’hi ha de diferents graus. Si ho tractem a l’inici del despreniment és recuperable, però si esperem massa l’única solució es quirúrgica. Si afecta la bufeta es diu ‘cistocele’; ‘uterocele’ o ‘enterocele’ si afecta l’úter; i si és al recte s’anomena ‘rectoceles’.
S’anomena així la cirurgia que es fa per tractar el càncer de pròstata, que consisteix en l’extracció de la pròstata i dels teixits adjacents. Aquesta operació comporta incontinència urinària, que es pot reeducar amb fisioteràpia, i impotència, que requerirà tractament androgènic posterior per aconseguir l’erecció mitjançant medicació.
S’apliquen en el tractament de lesions articulars, col·locant l’articulació afectada en una posició especifica i realitzant una contracció muscular isomètrica, sense moviment, per tal d’alliberar les restriccions articulars. No són manipulacions d’osteopatia.