Sentir, patir dolor a una o més zones del cos, és un dels principals motius de consulta dels pacients a Kilabe. Però… com definim què és el dolor? En aquest article en parlarem i mirarem d’aclarir conceptes.
El dolor és la percepció del cervell i del sistema nerviós quan aquest detecta un estímul nociceptiu del nostre organisme, que envia un senyal per avisar del perill que pot comportar-nos.
Segons l’Associació Internacional per l’Estudi del Dolor (IASP), «el dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen tal lesió.»
Davant d’un estímul de dolor, s’activen unes terminacions nervioses lliures que s’anomenen nociceptores. Aquestes transmeten la informació al sistema nerviós central fins a la medul·la, i van el cervell. El cervell és l’encarregat de reunir la informació de diferents àmbits: del sistema nerviós central, del sistema límbic o emocional i de l’exterior, l’entorn, la situació i el moment en la que ens trobem. Combinant tota aquesta informació, el cervell dóna una resposta que identifiquem com dolor.
És important tenir en compte totes les circumstàncies que poden portar el cervell a decidir quina intensitat de dolor té.
El dolor és una resposta necessària per preservar la vida. Si no percebéssim dolor, perdríem el nostre sistema d’alarma.
La percepció del dolor
La percepció del dolor ve donada, en gran part, per com “anticipem” mentalment el dolor que sentirem. Cal parar atenció en aquelles coses que poden amplificar o perpetuar aquest dolor. Ens expliquem:
Quan una criatura cau a terra i no es fa objectivament molt de mal, una reacció exagerada per part de la mare o pare, amb espant evident, aixecant la criatura bruscament, podrà generar una reacció de la criatura, que arrencarà a plorar i exagerarà -fruit de la situació- el mal que s’ha fet. Si la reacció del pare o pare és calmosa i tranquil·la (“Estàs bé? Oi que no t’has fet res? Amunt i aixeca’t…”) la criatura no viurà la situació amb gravetat, s’alçarà i allò no serà res.
Així, quan som adults, si ens fem mal, segons com reaccionem nosaltres, segons el nostre estat anímic i segons com ajudi el nostre entorn, el nostre cervell generarà (enviarà) més o menys intensitat de dolor.
El dolor té doncs un component subjectiu, que no significa que “inventem” o que “agreugem” mentalment els seus símptomes, sinó que vol dir que cadascú el viu d’una manera diferent. A més, cadascú té un llindar del dolor diferent.
La demanda de fisioteràpia per al tractament i superació del dolor cada vegada va en augment, per tant, una de les principals fites dels fisioterapeutes és la d’ajudar a alliberar el pacient d’aquest dolor i el patiment que comporta. I una de les maneres d’ajudar, és clar, és explicar com funciona el mecanisme del dolor i com podem millorar la percepció d’aquest.
Tipus de dolor
A banda d’aquest component de “subjectivitat” que en modifica la percepció, el dolor pot ser agut i de curta durada, o bé crònic i a llarg termini evolucionar.
Podem trobar-nos amb diversos sistemes de categorització del dolor, però nosaltres els classificarem en les següents categories, en funció del símptoma que es presenta en l’organisme:
- El dolor nociceptiu. Causat per mal a l’organisme i que actua amb funció protectora. En són exemples el dolor articular, la lumbàlgia, el dolor postoperatori, la lumbàlgia i les lesions esportives.
- El dolor inflamatori. Es produeix a conseqüència de danys als teixits tous de l’aparell locomotor. Sol ser de tipus localitzat i de lleu o baixa intensitat. Es pot manifestar a la zona lumbar, malucs, mans, espatlles…
- El dolor neuropàtic. Es produeix a causa de lesions o disfuncions del sistema somatosensorial. Aquest dolor apareix arran d’un mal o malaltia que afecta qualsevol part del nostre sistema nerviós, no cal que existeixin senyals físiques evidents. Es pot donar de forma espontània, sense que es tingui clar el seu origen.
Quan el senyal nociu de dolor és suficientment intensa o es prolonga en el temps, es desencadena una resposta inflamatòria. I patir dolor, és clar, afecta el nostre dia a dia.
Però primer, cal identificar-ne la causa.
El Dolor inflamatori produeix rubor, calor, tumefacció, impotència funcional severa, no permet mobilitat, dóna dolor localitzat, que millora amb el repòs i també millora amb AINES (antiinflamatoris). Un dolor agut, que es presenta de cop, pot indicar que hem patit una lesió: un cop la lesió es tracta i/o es cura -sobretot respectant els temps de curació-, el dolor hauria de desaparèixer.
Si aquest dolor no marxa amb antiinflamatoris, és més difús, millora amb una mica de mobilitat, ens desperta de nit, llavors ens trobem davant d’un dolor hipòxic, que es percep quan no arriba prou oxigen als teixits. Quan un teixit és hipòxic tindrà menys capacitat de càrrega i s’inflamarà més de pressa. En l’àmbit de la fisioteràpia, s’ha de fer un treball actiu per recuperar el teixit i, a més, s’ha de fer readaptació a l’esforç.
De vegades també ens trobem davant d’una síndrome de sensibilització central, que és un dolor de llarga evolució, sumat a una preocupació excessiva. Qui pateix aquesta síndrome té molta por els símptomes i hi ha molt patiment lligat el dolor. És important tractar aquesta patologia tant en l’àmbit emocional com en l’àmbit físic.
A la segona part de l’article, parlarem dels mecanismes que, en l’àmbit fisiològic, desencadenen el dolor, com hi podem intervenir directament ajudant-nos de l’alimentació i parlarem de com els fisioterapeutes podem ajudar per resoldre els processos inflamatoris.
