Tendinitis del supraespinós

 

L’espatlla està formada per diverses articulacions, clavícula amb acromi, escàpula amb húmer, húmer amb acromi , clavícula amb acromi i amb costelles, escàpula amb costelles.

post01-foto01

A més hi ha un gran nombre de músculs implicats, per realitzar la gran quantitat de moviments que podem fer amb el braç.
És molt freqüent tenir dolor a l’espatlla i la gran majoria de casos, els músculs implicats són el supraespinós i el pectoral, per dues raons diferents però un empitjora l’altre.

El pectoral és un múscul molt potent que té la capacitat d’anterioritzar l’espatlla i normalment, degut a les males postures, fan caure cap a endavant l’espatlla, tancant l’espai anterior d’aquesta.

post01-foto02

El supraespinós, que a part de tenir un recorregut especial i complicat, ja que surt de l’esquena, de la part superior de l’escàpula i passa a la part superior del braç, passant entremig de l’acromi i l’húmer,  és el múscul, entre d’altres, que s’encarrega de pujar el braç.

Entre l’acromi i l’húmer hi ha la bursa subacromial que fa de coixinet pel tendó. Aquesta es pot inflar i donar un pinçament del tendó.

També es pot pinçar per una elevació de l’espatlla, reduint l’espai de pas del tendó, causada per un augment de la tensió dels músculs cervicals.

post01-foto03

L’anteriorització de l’espatlla per un mal funcionament del pectoral també dóna una disminució d’aquest espai subacromial.

 

 

Pot donar dificultat de moviment, dolor a l’elevació del braç i un dolor referit, al terç superior del braç, per l’irritació de la terminació nerviosa que passa per el supraespinós.

Com podem solucionar aquest problema?

Inicialment hem de re col·locar l’espatlla, posterioritzar l’húmer, activar els músculs que estabilitzen l’espatlla i reeducar el braç, que tots els músculs realitzin el moviment que han de fer, ja que quan el supraespinós deixa de funcionar, tots els altres s’activen per aixecar el braç però ho fan de manera anòmala.

Només amb antiinflamatoris no n’hi ha prou, si no millorem tot el que abans hem comentat, el més segur es que la lesió es cronifiqui.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto l'Avís Legal