L’estructura corporal de les dones embarassades pateix molts canvis posturals a causa del procés d’adaptació que es produeix durant l’embaràs. Per tal d’evitar patologies i dolors, aquestes adaptacions del cos s’han de controlar i normalitzar.
Si prèviament a l’embaràs una dona pateix tensió i bloqueig a la columna vertebral, als lligaments intrapelvians (úters en retroversió, dolors associats a la menstruació o durant les relacions sexuals), asimetries tensionals dels músculs abdominals (oblic o transvers més tens, una restricció en la mobilitat articular de la columna, maluc o espatlla), llavors, en aquests casos, el dolor a determinades zones durant l’embaràs existirà segur, i en més o menys intensitat.
A més, a banda dels canvis estructurals, existiran canvis pel que fa a pes, hormonals, immunològics, intestinals i psicològics. I tots, en conjunt, afectaran d’una manera directa el correcte desenvolupament de l’embaràs. Tot dependrà de la capacitat adaptativa de les estructures o òrgans afectats.
I què podem fer-hi, en l’àmbit de la Fisioteràpia?
Doncs obrir i descongestionar totes les cavitats, pel que fa a la zona de creixement de l’úter, per tal d’afavorir el creixement d’aquest cap a cranial (direcció vertical, cap a les costelles) en lloc de cap a anterior (en direcció cap a endavant). Generalment el creixement s’ha de produïr en direcció vertical, però quan hi ha tensions lligamentoses i musculars la panxa tendeix a créixer cap a davant, i això provoca molts més dolors i fa més complicada l’adaptació del cos a l’embaràs. A més, en aquests casos, també hi haurà tensió addicional als lligaments de la pelvis i als lligaments lumbars de la mare.
També podem treballar l’angle de Charpy, és a dir, la zona de les costelles baixes i els músculs oblics externs, així com guanyar mobilitat dorsal baixa per evitar fer una lordosi lumbar llarga, és a dir una corba excessiva de l’angle lumbar.
Una altra finalitat de la Fisioteràpia en dones embarassades és elastificar al màxim el diafragma i normalitzar i minimitzar les tensions de lligaments, sobretot al rodó (que passa davant de l’úter i el subjecta). L’úter haurà de créixer molt, i ho haurà de fer de forma simètrica, sobretot del quart al sisè més d’embaràs.
La correcta disposició i elasticitat de les estructures musculars i nervioses involucrades en el procés del part afavoriran una millor tolerància del dolor, i facilitaran el procés de baixada, rotació i sortida del nadó pel canal de part.
La Fisioteràpia té un paper important, doncs, no només durant l’embaràs, sinó també durant el part i la recuperació posterior. Després de qualsevol part el cos necessita una recuperació de la postura, i dels teixits que durant nou mesos han sofert grans canvis i l’objectiu és tornar-los a com eren abans de l’embaràs i part en tots els casos, i no només en els casos en que el part hagi estat molt traumàtic.