Doncs per una raó molt senzilla i alhora complexa. Per realitzar un bon tractament, que sigui efectiu i resolutiu, hem de fer abans un bon raonament clínic, i el fem mitjançant la història clínica.
És molt important, per no dir bàsica, aquesta entrevista inicial.
Quan un pacient ve per primera vegada a la consulta, ens facilita les seves dades i després el fisioterapeuta li fa preguntes sobre molts aspectes i esdeveniments de la seva vida que potser a priori no semblen rellevants, però en realitat, tot el que li passa al cos, al llarg de la vida, afecta al bon o mal desenvolupament de tota la nostra estructura corporal.
És bàsic per un terapeuta escoltar què ens explica el pacient, com ho explica i saber desxifrar, mitjançant tota la narració, què és el que li passa. No sempre el dolor que descriu un és realment l’arrel del seu problema, és mitjançant les preguntes que realitzem tant en la primera visita com en la resta, així com el que el pacient va recordant a mesura que anem fent repàs de tot el que li ha passat, tant físicament com emocionalment, que ens porta a realitzar un diagnòstic hipotètic del problema que presenta el pacient.
Després fem una valoració analítica de la postura del pacient: dels patrons antiàlgics, les asimetries i els moviments anòmals que realitza mitjançant una sèrie de testos i proves especifiques. Amb tot això ja podem prendre una decisió diagnòstica i plantejar un tractament adequat al problema que presenta i ens marquem una metodologia de treball en la qual tenim com a objectiu, no només treure el dolor del pacient sinó solucionar el que origina aquest dolor per tal de evitar reincidència.
Per posar un exemple i fer-ho més entenedor: un pacient amb una lumbàlgia de fa dues setmanes, mitjançant les preguntes per crear la seva història clínica, recorda que fa tres mesos es va torçar el peu, encara que actualment no li molesta, que fa unes setmanes que té restrenyiment, i que a vegades, si camina molta estona li fa mal l’espatlla contrària. A l’exploració física observem el genoll amb una rotació interna, una disminució de l’alçada del pont, la pelvis més baixa, el sacre bloquejat, el diafragma una mica més tancat i l’espatlla contrària anterior una mica mes amunt que l’altre.
Per millorar el dolor lumbar no hem de tractar les lumbars. S’ha de començar pel peu, genoll i sacre, treballar el diafragma per treure la tensió visceral i col·locar l’espatlla al seu lloc. El més segur és que, si aconseguim arreglar tot el que el peu ha canviat de la postura del pacient, el dolor lumbar desapareixerà.
Tota la informació que ens pugui facilitar el pacient a nosaltres, els fisioterapeutes, ens ajuda a poder plantejar el tractament més adequat i amb la millor resposta, evitant així que el dolor torni a aparèixer.
El nostre cos queda marcat per tot el que ens passa des del moment en què naixem i s’adapta als canvis que patim al llarg de la vida, tant a nivell físic, com emocional, social i laboral. Som la suma de tot el que vivim.
