Fisioteràpia i post cirurgia

Després d’una intervenció quirúrgica, és molt important mobilitzar els teixits de la zona operada i de les estructures que l’envolten per tal d’evitar adherències, és a dir, que els teixits s’enganxin.

Aquesta mobilització no pot ni ha de ser brusca: ha de ser feta en posició de descàrrega (estirats al llit o a la llitera de treball) i no s’han de fer activacions musculars. Durant les primeres hores posteriors a la intervenció, no s’ha de moure la zona intervinguda però sí les parts distals (zones allunyades de les cicatrius). Convé demanar consell professional previ a la intervenció: d’aquesta forma coneixereu quin és l’exercici correcte, amb quina freqüència i amb quina intensitat s’ha de realitzar. Realitzar-lo, pel vostre compte, massa fort o massa sovint podrà ser tan perjudicial com executar-lo massa fluix o massa poques vegades.

Si realitzem la mobilització de manera incipient, el procés de recuperació serà molt més ràpid. Normalitzarem la zona i evitarem problemes postoperatoris.

Us en posem un parell d’exemples.

– En una operació de tronc, a partir del moment en què sortim de l’anestèsia, seria convenient iniciar moviments respiratoris suaus. Cada cop que agafem aire, es mobilitzen un munt d’estructures musculars, els òrgans interns (convenient si la intervenció ha afectat algun d’ells), els lligaments interns i també totes les articulacions que estan relacionades amb el tronc, que pràcticament són totes les que hi ha des de cervicals fins a pelvis i malucs.
Senzillament respirant ja estem fent un treball molt important: és evident que hem de fer-ho d’una manera àmplia, suau i intentant omplir els pulmons d’una manera completa. La fisioteràpia respiratòria postquirúrgica va sobretot encaminada a restablir el patró ventilatori, és a dir, respirar correctament.

– En una operació de l’extremitat inferior (maluc, genoll…) podem començar fent petits moviments de flexió i extensió de turmell. En cas que sigui el turmell el que ha estat operat, mourem els dits dels peus suaument. Amb això realitzem el moviment de les estructures que l’envolten sense moure directament la zona intervinguda. Així facilitarem la recuperació, millorarem la irrigació de la zona i el trofisme (la circulació de la sang). Evitarem adherències, iniciarem una petita contracció isomètrica dels músculs propers. Tot plegat, beneficis per a la recuperació.

Tant abans com després de qualsevol intervenció, els fisioterapeutes tenim un paper important, sobretot per reduir al màxim el temps d’immobilització d’un pacient i contribuir a recuperar la normalitat en l’activitat de la vida diària de la forma més òptima possible. El professional de la Fisioteràpia, un cop a la consulta, analitza si hi ha alguna zona del cos bloquejada, si el dolor fa que s’adopti una postura antiàlgica (una alteració involuntària del desplaçament o suport normal de cames o peus a causa del dolor o molèstia). Es tracten, a través del massatge, les zones contracturades i es mobilitzen les estructures bloquejades, tot cercant una recentralització articular.

I a més, tenint en compte que el tractament no finalitza a la consulta, els fisioterapeutes ensenyem com realitzar uns exercicis concrets i progressius adequats, que ajudaran a fer que el pacient es trobi millor durant el postoperatori i es recuperi al més aviat possible.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto l'Avís Legal