Una gran part de la població del primer món pateix una inflamació de baix grau, que és una inflamació no perceptible, no visible i amb símptomes no alarmants. Aquesta inflamació -generalitzada, que pot afectar tot l’organisme- de baix nivell és habitualment deguda als mals hàbits alimentaris, manca de descans correcte, patir estrès de forma sostinguda i tenir uns hàbits de vida sedentaris.
Molts de nosaltres no tenim bons hàbits alimentaris. Sovint existeix a la nostra dieta un excés de productes processats (o ultra processats) d’alt contingut en midó i sucres, cosa que altera el funcionament del nostre sistema digestiu: aquests aliments demanen menys temps i procés per ser digerits, raó per la qual provoquen increments més sobtats de sucre en sang. El problema amb aquests alts i baixos (pics) de sucre en sang és que es força el pàncrees a produir insulina a tot drap, i això fa que sovint se’n produeixi amb excés. Llavors, de cop, ens trobem amb elevats nivells d’insulina en sang que provoquen una caiguda del sucre en sang per sota del normal, i llavors sentim novament que tenim gana.
El desgast d’insulina interfereix en el bon funcionament del fetge, i això agreuja l’estat inflamatori de baixa intensitat. A més, aquests desnivells contribueixen a fomentar obesitat i altres malalties de les quals més tard parlarem.
Quins símptomes es poden associar a la inflamació de baix grau?
Quan ens trobem en aquest estat inflamatori, el nostre sistema immunitari s’altera i entrem en “premalaltia” i apareixen símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona prou bé:
- Ens llevem cansats.
- Ens despertem a la nit.
- Patim males digestions o digestions pesades i tenim problemes recurrents de gasos.
- Tenim mal de cap i migranyes.
- Patim dolors menstruals.
- Apareixen al·lèrgies
respiratòries i alimentàries i/o problemes a la pell.
Aquesta inflamació de baixa intensitat -però que es presenta de forma constant- es manté en el temps. El nostre sistema immunitari s’esgota (com una bateria) i ens envia senyals confusos i posa en prealarma òrgans vitals com el fetge, el pàncrees, els ronyons, el cor i la musculatura.
Si no parem atenció a temps a aquest estat, la inflamació, a poc a poc, s’estendrà fins a zones veïnes als nostres òrgans vitals, s’inflamaran les zones properes a l’intestí, com en el cas del dolor lumbar inespecífic, no mecànic, constant i que augmenta en intensitat a la nit. Si aquest estat s’agreuja i es prolonga en el temps, apareixeran malalties cròniques com obesitat, Diabetis de tipus 2, migranyes severes, hèrnies lumbars, tendinopaties…
De totes aquestes patologies anteriors, un 30% tenen una base genètica, però el 70% restant té origen en els nostres hàbits. Per tant, malgrat la predisposició genètica, una gran part depèn de nosaltres, de com millorem davant d’un problema de salut i, sobretot, de com ens cuidem en el dia a dia. Tenir predisposició a patir una malaltia no vol dir estar malalt; vol dir, simplement, que cal que ens cuidem més.
Què podem fer per fer camí cap a la salut?
Tothom vol gaudir d’una vida saludable, però mai trobem el moment per iniciar el canvi. Pot semblar-nos molt complicat fer-ho, però simplificarem al màxim una “llista d’indispensables” que poden ajudar-nos a aturar la inflamació de baix grau, en cas que la patim. Es tracta de consells per disminuir els símptomes i també per no patir una inflamació de baix grau i una cadena d’esdeveniments fatals.
- Practiquem exercici físic. Si és possible, millor en dejú. O, com a mínim, quatre o cinc hores després de menjar, per tal de cremar reserves de greix en lloc de glucosa procedent dels aliments.
- Alimentem-nos amb menjar saludable, evitem processats. Mengem fruita, verdura, carn d’animals lliures, ous procedents d’aus que viuen en llibertat, peix (millor peix petit i de peixateria), oli d’oliva.
- Fem per beure aigua, i millor mineralitzada. Cal beure sempre que tinguem set i fer-ho bevent-ne una bona quantitat, que ens tregui la set (no a glopets).
- Prenem el sol, cada dia de l’any i amb moderació i sentit comú per tal d’activar la vitamina D. En èpoques de l’any en què el sol és més vertical (a l’estiu), fem-ho sense arribar a posar-nos vermells.
- Cal dormir bé, descansar entre 7 i 9 hores. Evitem anar a dormir tard i procurem -buscant la comoditat màxima- que la son sigui reparadora.
- Evitem l’estrès, tant com sigui possible. Gaudim del nostre dia a dia.
Si podem fer els canvis necessaris per incorporar aquests consells a la nostra rutina, observarem un augment de la nostra energia física i els símptomes inflamatoris -si en patíem- disminuiran. El següent pas serà disminuir el número de les ingestes d’aliment, fent-ne com a màxim tres al dia, i només quan tinguem gana. En cas de fer tres ingestes com a màxim, hauríem de menjar fins a sentir-nos satisfets (plens, però no tips en excés) i basant-nos en menjar saludable, evitant com hem dit la ingesta de processats.
Mirem de fer el possible perquè, entre sopar i esmorzar de l’endemà, passin 12 hores o més. Si cal, mirem de sopar més d’hora i esmorzar més tard al matí. Això ho farem per tal de donar marge durant la nit a òrgans com el fetge i el pàncrees a fer la seva feina: el fetge filtrant i cremant les reserves de greix i transformant-les en energia. El pàncrees es regularà, deixarà de produir insulina tan sovint i podrà descansar. I l’intestí deixarà de produir àcids de forma contínua, i això rebaixarà la inflamació que pugui existir a les parets intestinals.
Controlar la freqüència de les ingestes, doncs, també ajuda a rebaixar la inflamació de baix grau i minimitzar-ne els símptomes.
En moments difícils, com aquest que estem patint, valorem més que mai LA NOSTRA SALUT. És el moment de prendre’n el control i deixar-nos d’excuses. Cal cuidar-nos com ens mereixem.
A #Kilabe, ens prenem de debò la vostra salut i vetllem per vosaltres, però la part més important per fer el canvi necessari està a les vostres mans. Nosaltres hi serem, sempre que calgui, per resoldre els dubtes i donar-vos un cop de mà amb teràpia visceral, pautes d’exercicis i disminuint dolors referits. D’aquesta manera us ajudarem a gaudir d’una millor salut.