L’esquinç de turmell

És molt freqüent, no només en esportistes, la torçada típica de turmell, i encara que aparentment sigui una lesió de poca importància és fonamental fer una bona recuperació. El dolor, depèn del grau de distensió, millora amb els dies, però el més important és reinformar aquesta articulació del seu equilibri, per evitar possibles lesions recidivants, els típics turmells que cada dos per tres es lesionen.

És molt important doncs recuperar l’estabilitat del peu i això es fa mitjançant els exercicis de propiocepció.

Si ens fem un esquinç de turmell hem d’observar primer el grau d’inflamació i si apareix hematoma.

Si només esta inflat és un esquinç de grau 1, no hi ha hagut trencament de fibres, només una elongació dels lligaments articulars, amb un embenat funcional (nomes ha de limitar el moviment del mecanisme lesional) ja n’hi ha prou, i un cop disminueix el dolor fer els exercicis de propiocepció.

Si hi ha hematoma però podem posar el peu a terra, tenim una gran inflamació i una disminució de la funcionalitat, parlem d’un grau 2, en aquest cas es necessita un període curt d’immobilització, un embenat funcional posterior i sobretot exercicis progressius de propiocepció. Aquests son els més freqüent que es repeteixin en el temps.

Si hi ha impossibilitat de moviment, una gran inflamació i un hematoma considerable es un grau 3, en aquest cas pot ser que hi hagi fins i tot implicació de estructures òssies malmeses, a part de estructures lligamentoses. Requereixen d’un període llarg d’immobilització i quan estan totes les estructures, òssies i lligamentoses, restablertes es importantissim fer una recuperació progressiva de la mobilitat, força i propiocepció del peu. Fins i tot tractament de les dues extremitats inferiors, ja que el patró de la marxa ha variat en un període de temps llarg.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto l'Avís Legal