El maluc (la cadera, en castellà) és una articulació intrínsecament relacionada amb el nostre tronc, com qualsevol altra part del nostre cos. És el punt on es divideix la càrrega del nostre pes corporal. En funció de com de compensada estigui la nostra pelvis en situacions de càrrega, tindrem o no problemes lumbars, així com de malucs, genolls i peus. Fins i tot, davant de descompensacions on un maluc recolza més que un altre, observarem una descompensació a nivell d’espatlles.
L’articulació del maluc té una càpsula articular que li dóna estabilitat, uns lligaments que reforcen aquesta càpsula i li atorguen elasticitat -els nostres malucs són responsables de moltíssims moviments- i unes bosses de líquid que amorteixen les càrregues del pes corporal. Al maluc hi trobem un lligament molt important anomenat “rodó”, que nodreix el cap del fèmur. També hi trobem el “labrum”, que augmenta la superfície de contacte de fèmur i pelvis.
A més, al maluc, hi trobem tot de músculs dels quals ens resulta familiar el nom, com el “piramidal” o els “obturadors”: són els músculs responsables de la rotació externa. Els glutis mig i menor fan que puguem obrir les cames. El gluti major fa que ens resulti possible allargar la cama. El “psoes” fa possible la flexió de maluc i és un dels músculs més problemàtics de la zona, tot i que no sempre és el responsable de la dificultat de moviments. Els adductors porten la cama cap a la línia mitja; els futbolistes, per exemple, hi tenen lesions freqüentment.
El maluc està innervat pel nervi femoral, que arriba fins al genoll i posteriorment es connecta amb un altre nervi anomenat “safé” i que s’estén fins el peu. És per això que, quan tenim una alteració del nervi femoral, sentim que el dolor ens arriba fins al peu.
També innerva el maluc el nervi “obturador” i d’altres. Els nervis, per exemple, que parteixen de les vèrtebres lumbars (de L1 a L4) poden donar dolor irradiat al maluc, per tant, no sempre un dolor al maluc prové del maluc 🙂
Per acabar de complicar-ho tot, quan tenim problemes a aquesta articulació, els moviments poden ser compensats involuntariament per moviments lumbars, és a dir, davant d’un moviment limitat, el propi cos “ajuda” amb les lumbars. De vegades no podrem moure bé el maluc degut a una limitació als teixits tous, que no són prou elàstics.
També hi ha vàries patologies que afecten el maluc, com la coxartrosi (artrosi), la coxitis (inflamació), la periartritis (alteracions al teixit tou que envolta el maluc com el síndrome piramidal, bursitis, tendinitis,….), la displàsia de maluc (es dona en nadons i comporta problemes durant l’adolescència si no hi ha ha tractament efectiu), els problemes derivats de cirurgies a la zona, etc…
Evidentment la Fisioteràpia pot treballar totes aquestes patologies tractant de forma adient l’articulació, els lligaments i els músculs afectats. Els professionals també ajudarem a reestablir el funcionament correcte de maluc, genolls i peus, i en cas necessari, el de la zona lumbar.
En la majoria de les patologies, -en el cas del maluc no podia ser menys-, el tractament ha de ser global.
